ELS 'TEIXINTISMES' DE TO GALLARDO per ESTER XARGAY

To Gallardo continua enfilant la pintura amb l’agulla emprenedora que la caracteritza. El seu art va creixent amb grans puntades de recerca, amb les quals va embastant un llenguatge ben particular, que dota la seva obra de tot un glossari de troballes plasticotèxtils, amb les quals va teixint ismes, els propis del seu repertori artístic, cada cop més ampli, la suma dels quals ismes podríem qualificar de “teixintismes” ben personals.

L’originalitat de la confecció artística de la To rau en el saber fer anar les eines de la pintura i de la costura, en el domini d’aquestes dues pràctiques i en el do de fusionar-ne les tècniques tot sostraient les parts funcionals d'unes per sumar-li les parts estètiques d'unes altres. D'aquesta manera, en cadascuna de les obres de To Gallardo, hi neix un nou experiment, amb el qual va acumulant l’experiència i la convivència entre els components tractats. I en resulta un cúmul de sumes i restes que van sargint una rica i plural gamma d’estils pictòrics nodrits de fibres tèxtils.

Així, To Gallardo va teixint i despintant, pintant i desteixint, empastant i brodant, arrencant pintura i estricant teles, tirant línies i estirant fils, i tot un estol d’accions més, en un quefer artístic elaborat i laboriós. Les seves obres respiren valentia i sagacitat pel que fa a la tria i combinació del color, emanen molta frescor i un gust pel joc. I tampoc hi manca l’humor, que apareix en cada peça com fent l'ullet inesperadament, ja sigui en forma de cordillets orfes, aparentment solts en el si d’una composició, ja sigui com un petit gruix de groc fent de repunt sobre un trau, entre altres moltes formes eventuals que l’artista combina amb traça a l’hora de provocar sorpresa.

És la To dels retalls desfilats en pintura, com fils emancipats sobre teles pintades amb colors llampants, fils enrevessats que van fent corbes fins acabar encadellats; i és la To dels cosits amb punt de trau, o dels traus sargits que baden com ulls riallers sobre teles acolorides; i és la To dels brocats i de les gases que, per acumulació esponjosa, es transformen en monyos i borles que tenten el tacte.

Es tracta de la tela sobre tela, d’un art que ens acosta a l’estètica del col·lectiu d’artistes «Support/Surface», que conferien la mateixa importància als materials emprats i als gestos fets treballant que al resultat final de l’obra, bo i privilegiant així la pràctica de la pintura sobre la voluntat d’expressió. És aquest l'art que To Gallardo tracta en el seu dia a dia a l’obrador, a l'estudi on va confeccionant amb energia el seu lèxic visual i tàctil, amb tot un arsenal de vetes i fils, de pintura i d’elements del seu quefer quotidià.

I talment és com s’ha d’entendre la pintura, només com un fet en si. La pintura de To Gallardo -ben dotada d’enginy i d'habilitat a l’hora de conjugar elements i colors- és un fet pictòric contundent, plasmat amb una força que rebutja tota mena d’interpretacions toves. I és en aquest sentit que li dedico aquest poema que va sorgir en relació a l’obra d’Antoni Tàpies:

Aürt!
El solc del qual
reté la violència
de l’embat dins
la matèria
grisa, concavitat
plàstica que marca la tela,
petja d’un gest
sense ira, sinó
amb força, ni cap
finalitat, sinó
lluita
-buit del dir, ple
de l’acte capit-,
ni fe,
ans no res,
sinó ésser.