Antònia Gallardo, TO, posa fil a la pintura, bo i enfilant així l'emprenedora dita de l'agulla que li imposa la seva professió de dissenyadora de roba. El teixit, doncs, com a bagatge professional, esdevé l'element de base dels seus collages, peces amb les quals, i amb el que fer anàrquic que li brinda l'art de la pintura, contradiu les regles de la costura. En resulta una obra vital i lliure, que s'afirma amb la força, i la poètica, de la simplicitat amanida amb la frescor de l'espontaneïtat i del desig de fer.

En aquestes obres, cada fil vibra, viu i conviu en una peculiar combinació d'elements, un eixam de traços tèxtils que flueixen sobre el paper blanc, al voltant d'un bocí de teixit estampat. I és justament d'aquest esquinçall acolorit industrialment d'on parteix el flux de la composició atzarosa, que ella acompleix amb traces de pintura, taques de colors purs amb les quals conjuga tensions, caos i equilibri.

Cal destacar en aquestes composicions la contenció valenta de l'artista, un rigor que confereix sobrietat i lleugeresa a l'obra i que recorda l'estil de la pintora Liubov Popova –també dissenyadora tèxtil-, una dels principals artistes de les avantguardes russes.

Amb el suprematisme, Popova cercava una reconstrucció de la forma feta només arran del color: amb les seves vives composicions geomètriques, molt coloristes, envaïa l'espai a la manera d'una arquitectura pictòrica. I aquesta és l'experiència que To realitza amb el teixit, en un diguem-ne suprematisme naïf molt interessant.

Ester Xargay, "Fils en pintura i retalls en textura"